Ara fa 6 dies que els catalans vàrem escollir els regidors dels nostres pobles. Jo visc a Vilanova i la Geltrú des de fa 4 anys i, per primera vegada he anat a les llistes electorals. Anava en desena posició i el meu grup polític, CiU, n'ha tret 9. Per tant, no formaré part del consistori vilanoví els propers 4 anys. Aquesta situació m'ha fet reflexionar i vull compartir amb tothom que vulgui, el perquè una persona pren la decisió d'involucrar-se en política. Jo ja fa anys que milito en un partit polític, Convergència Democràtica de Catalunya. Al llarg d'aquests anys les he vist de tots colors, a vegades he compartit el criteri de la direcció del meu partit i a vegades no, però sempre m'he sentit lliure per expressar el que crec i sento. Ara veig amb molta preocupació el gran nombre de ciutadans que decideixen no anar a votar. No els culpo, crec que la política ha entrat en un camí que hem de corregir de forma urgent. Ara bé, jo segueixo creient en la participació política, en la implicació en la cosa pública. Cal que des dels partits repensem al nostra relació amb la ciutadania, cal aire fresc, noves formes de participar i sobretot cal més llibertat. Les persones han de veure el que seu vot realment és decisiu, que són ells els veritables actors i no els polítics. Això en la vida municipal encara es veu més, és la política del cos a cos, del tu a tu.
Em va agradar molt la reflexió d'en Xavier Trias la nit electoral, el reconeixement d'una derrota tot i haver millorat els resultats, va trencar la dinàmica habitual en qualsevulla elecció, tots guanyen. També veig amb bons ulls les primeres reflexions d'en Portabella, crec que es fa un gran favor a si mateix si no participa d'un govern que l'ha fet perdre perfil propi.
La gent ens demana que siguem autèntics, que no ens perdi el políticament correcte i que siguem capaços de liderar projectes de ciutat que millorin realment la seva vida. No es veritat que només vulguin que els hi arreglem els carrers, jo encara tinc l'esperança que la gent vol engrescar-se en els somnis, en la transformació d'allò que ens envolta. Si la política es converteix en una simple gestoria, crec sincerament que acabaran votant només alguns afiliats als partits polítics.
Em va agradar molt la reflexió d'en Xavier Trias la nit electoral, el reconeixement d'una derrota tot i haver millorat els resultats, va trencar la dinàmica habitual en qualsevulla elecció, tots guanyen. També veig amb bons ulls les primeres reflexions d'en Portabella, crec que es fa un gran favor a si mateix si no participa d'un govern que l'ha fet perdre perfil propi.
La gent ens demana que siguem autèntics, que no ens perdi el políticament correcte i que siguem capaços de liderar projectes de ciutat que millorin realment la seva vida. No es veritat que només vulguin que els hi arreglem els carrers, jo encara tinc l'esperança que la gent vol engrescar-se en els somnis, en la transformació d'allò que ens envolta. Si la política es converteix en una simple gestoria, crec sincerament que acabaran votant només alguns afiliats als partits polítics.
Aquí l’únic que va guanyar les eleccions municipals vaig ser jo, és a dir l’abstenció. I em vaig abstenir per segona vegada a la meva vida. La primera va ser a les passades catalanes, doncs em va semblar una vergonya l’espectacle lamentable que vam fer els catalans amb el nostre Estatut tot aprovant-lo sota mínims i demanant permís i perdó. Aquesta vegada crec que encara em dura l’emprenyamenta i se li suma que voto a la Plna de Vic, on estic empadronat fa poc, i allà no conec ni persones ni programes, així que em vaig quedar a casa, també.
ResponEliminaSóc conscient que l’abstenció només afavoreix partits com Ciutadans-El Pais i PxC-Fuerza Nueva però a mi que m’interessa la política, tu ho saps, i el meu país, tu ho saps molt bé, continuo decepcionat per la oportunitat perduda – pràcticament la mateixa generació que es va abaixar els pantalons durant la transició se’ls ha abaixat de nou amb l’Estatutet de Miravet-. Què farà la nostra generació, Francesc? (ets més gran que jo però algú va dir que les generacions es conten cada deu anys aproximadament). Ens deixarem tornar a robar la cartera i ens barallarem entre nosaltres mentre a Espanya se li enfoten les rodalies, els ports i els airoports catalans?
I dues idees per acabar: sovint penso que alguns partits polítics fomenten l’abstenció per poder fer i desfer al seu aire. Interessant això que dius: “noves formes de participar”. És molt complicat fer participar a la gent i sovint es confón participació amb propaganda o recull de qüestionaris. Democràcia no és que et deixin votar cada 4 anys sinó un dia a dia participatiu, com dius tu. Calen ponts entre la gent, entre els polítics i els que els voten, entre l’administració i la societat civil, etc.
Salut i visca Vilanova i la Geltrú, jo t'hauria votat, t'ho juro!
Totalment d'acord amb la reflexió però hi afegiria dos factors per mi tan importants com tots aquests que dius en l'explicació de l'abstenció i la desafecció política:
ResponElimina- Mitjans de comunicació, que només traslladen les notícies en format premsa groga o rosa, baralles etc... i no debat ideològic.
- Formació de la ciutadania. El nivell de formació política de la gent és preocupantment baix, i més preocupantment baix com és joves.