Sense compromís no hi ha política

Al Ple municipal de Vilanova i la Geltrú el passat més d’abril, des del grup de CiU vàrem formular un prec. Se’ns havia informat que el consistori pretenia editar una publicació al voltant de les obres a la ciutat finançada per les empreses que han participat de les mateixes. Davant d’aquesta possibilitat vam demanar que l’Ajuntament es fes enrere i que les aportacions que poguessin fer aquestes empreses redundessin en serveis que directament milloressin el dia a dia dels nostres ciutadans. El Sr. Alcalde, i així consta en l’acta de la sessió que tothom pot consultar, ens va respondre que no patíssim que no editarien cap “pamflet”. Doncs bé, hem rebut amb sorpresa aquest “pamflet” a les nostres llars. 30.000 exemplars segons informacions de la pròpia regidoria de comunicació.

A banda de la fórmula contractual emprada - l’ajuntament edita i les empreses paguen - que no té un fàcil encaix en el sistema de contractació pública i que per tant fa necessàries les explicacions oportunes per part de l’equip del govern, el més trist és la manca de paraula de l’Alcalde de la nostra ciutat. Si no és capaç de mantenir els seus compromisos al ple municipal, quins altres compromisos ha trencat?.

El compromís, la paraula donada, la confiança, són valors propis de la societat catalana, valors que ens han modelat com a poble i als que hauríem de tornar davant el sot actual en el que es trobem; una crisi econòmica, una crisi institucional i una crisi de valors.

Actituds com la del Sr. Elena, no fa sinó alimentar aquella dita que ve a dir que els polítics falten a la veritat, per tant augmenten, perquè no dir-ho, el descrèdit de la classe política en general.

Governar des del menysteniment a l’oposició, des de la supèrbia, des del tot si val en benefici del partit, fins i tot faltar a la paraula donada, són símptomes de la confusió entre el que representa la institució i el que representa un mateix.

No tots som iguals, alguns pensem que en les actituds també cal un canvi de rumb, que el respecte a la paraula donada, el crèdit personal i el respecte a la diferència de criteri són valors per construir una ciutat millor per viure. Segurament els que ens governen pensen que arreglant la façana és suficient, però l’ànima de les ciutats i dels pobles és el que realment referma la seva identitat.