5/6/07

Cosas que hacen Bum


Per Sant Jordi vaig comprar aquest llibre. Simplement el vaig agafar perquè el seu autor és un antic amic de la infància del que feia anys que no sabia res. Ha estat sens dubte una bona tria. Es tracta d'una novel·la refrescant plena de referències del seu mon musical i amb un grans dosis d'humor i un cert sarcasme. M'han agradat les seves referències al poble on vàrem néixer, Sant Boi, tot i que no estic gaire d'acord amb l’atmosfera que ell dibuixa. Ara bé, el que més m'ha agradat del llibre és que tot i que en Kiko Amat s'encorseta, com tothom, en una visió molt personal del seu entorn, aquesta visió es del tot lliure. En els temps del pensament únic i el políticament correcte és absolutament necessària la irrupció d'autors com aquest per tal de donar perspectives diferents. Seguiré llegint el que publiqui.

1/6/07

Municipals 2007

Ara fa 6 dies que els catalans vàrem escollir els regidors dels nostres pobles. Jo visc a Vilanova i la Geltrú des de fa 4 anys i, per primera vegada he anat a les llistes electorals. Anava en desena posició i el meu grup polític, CiU, n'ha tret 9. Per tant, no formaré part del consistori vilanoví els propers 4 anys. Aquesta situació m'ha fet reflexionar i vull compartir amb tothom que vulgui, el perquè una persona pren la decisió d'involucrar-se en política. Jo ja fa anys que milito en un partit polític, Convergència Democràtica de Catalunya. Al llarg d'aquests anys les he vist de tots colors, a vegades he compartit el criteri de la direcció del meu partit i a vegades no, però sempre m'he sentit lliure per expressar el que crec i sento. Ara veig amb molta preocupació el gran nombre de ciutadans que decideixen no anar a votar. No els culpo, crec que la política ha entrat en un camí que hem de corregir de forma urgent. Ara bé, jo segueixo creient en la participació política, en la implicació en la cosa pública. Cal que des dels partits repensem al nostra relació amb la ciutadania, cal aire fresc, noves formes de participar i sobretot cal més llibertat. Les persones han de veure el que seu vot realment és decisiu, que són ells els veritables actors i no els polítics. Això en la vida municipal encara es veu més, és la política del cos a cos, del tu a tu.

Em va agradar molt la reflexió d'en Xavier Trias la nit electoral, el reconeixement d'una derrota tot i haver millorat els resultats, va trencar la dinàmica habitual en qualsevulla elecció, tots guanyen. També veig amb bons ulls les primeres reflexions d'en Portabella, crec que es fa un gran favor a si mateix si no participa d'un govern que l'ha fet perdre perfil propi.

La gent ens demana que siguem autèntics, que no ens perdi el políticament correcte i que siguem capaços de liderar projectes de ciutat que millorin realment la seva vida. No es veritat que només vulguin que els hi arreglem els carrers, jo encara tinc l'esperança que la gent vol engrescar-se en els somnis, en la transformació d'allò que ens envolta. Si la política es converteix en una simple gestoria, crec sincerament que acabaran votant només alguns afiliats als partits polítics.