Aquest diumenge vaig anar al cinema. No sabia quina pel·lícula triar i vaig acabar veient diamant de sang, un crònica sobre el tràfic de diamants a l'Àfrica Occidental. És reconfortant veure com, de tant en tant, el 7è art s'enrecorda de regions totalment oblidades pel primer món. Entenc que qui llegeixi aquest post, pot considerar que estic molt lluny de les preocupacions reals i actuals dels ciutadans de Catalunya, així com de la baralla partidista habitual en aquests fòrums però, crec necessari recordar que, tot i que el títol del meu blog pugui semblar que diu el contrari, no ens podem considerar realment ciutadans d'aquest planeta, si continuem totalment aliens als greus i profunds problemes de tot un continent. És, sens dubte, l'Àfrica el principal exemple de fracàs de les polítiques neocolonitzadores d'occident i de l'intent d'imposar fronteres i sistemes polítics importats. Ja ser que molts direu que no és responsabilitat directe de les persones que avui habitem el primer món, però igual que hem incorporat com a part de la nostra cultura el respecte al medi ambient crec que cal que siguem capaços d'incorporar coses com el comerç responsable, la exigència moral de que els nostres governants no venguin armes com a part de la cooperació internacional o l'eradicació de la fam al món. Veure aquests darrers mesos la quantitat d'hores emprades per comentar-nos els problemes del canvi climàtic per d'aquí a 100 anys i no ser capaços de preocupar-nos, com a societat, pels problemes que avui en dia pateixen milions de persones refugiades, que fugen de la guerra, que es moren de fam, que es moren per la SIDA per no disposar de medicaments, m'ensenya la part més repugnant de la consciència occidental. Ara només falta, que fem unes quants viatges de luxe a l'Àfrica, els hi ensenyem com som de rics i després fabriquem grans murs per tal que no puguin venir. Considero que, ja és l'hora que ens prenguem seriosament aquell continent, que comencem a buscar solucions globals pels seus problemes. La superioritat moral d'occident no és una resposta a altres pensaments filosòfics, ha de ser la capacitat per a donar resposta a societats que malauradament no es poden ensortir soles.
