La generació que va veure com s'enterrava a Franco després de grans "esforços" per fer-lo fora del poder, és la que ens ha fet captius d'un pensament pseudoprogre que encara patim. M'explicaré: aquells, la majoria dels quals, no eren revolucionaris de carrer sinó de barra de bar, són els que han dominat i dominen encara avui el cos ideològic d'allò políticament correcte. Ho sento però ha arribat l'hora de jubilar-vos. No és que moltes de les idees que avui es defensen no siguin absolutament vigents, el que no és vigent és qui les defensa. Ja és hora que aquells que no vàrem créixer amb el recordat cinema francès díficil i profund sinó amb la Guerra de les Galaxies i els primers Mc. Donalds els hi demostrem que això també pot anar acompanyat d'una reflexió de llarg recorregut sobre el món que ens envolta. Per exemple: Estem d'acord amb el model social que hem heretat? És bo pactar sempre per no trencar la suposada cohesió de l'estat? són les telemaratons la resposta social al problemes de la pobresa estructural? és el consumisme la única via del capitalisme? volem seguir tenint aire condicionat sense cap cost social en termes energètics?. Aquests són alguns exemples, però n'hi ha molts. La gent de la meva edat hem de decidir si volem passar a la història com espectadors de la mateixa o apostar per una renovació ideològica en tots els àmbits.
Enhorabona per la iniciativa Francesc. Segur que ja tens un seguidor de les teves reflexions.
ResponEliminaUna abraçada. Albert
El postpujolisme no pot ser aquesta gent que fa trenta anys que espera que en Pujol plegui.
ResponEliminaHi ha una generació que entén el món tal i com és avui i ha d'obrir-se camí per a fer-se càrrec del país.
Felicitats pel bloc!
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.om
L'ombra del franquisme encara pesa sobre la nostra societat i l'esquerra venuda, demagògica i barata que ens envolta no n'és una excepció. Ser un bon esquerranós, a Catalunya, implica preocupar-se per coses com despolititzar la llengua (tothom amb un mínim d'enteniment sap que si una llengua no té un estat cal protegir-la), fer que els nens d'Olot tinguin més competència lingüística en castellà o que els tomàquets facin olor de tomàquet en comptes de, per exemple, garantir la seguretat a tota la ciutadania (fins i tot a ells mateixos), perquè segons en Saura que segrestin un nen o que t'ataquin dins de casa només són fets aïllats, quan darrerament no se sent altra cosa. La seguretat no entén ni de dretes ni d'esquerres, és un dret que tots plegats tenim. I és que sense seguretat no pot haver-hi llibertat.
ResponEliminaPer cert, bon any a tothom! I a aquells que encara estigueu de vacances, quan arribeu a casa vigileu que el conseller Baltasar, com a regal de reis, no us l'hagi fet ocupar.