La generació que va veure com s'enterrava a Franco després de grans "esforços" per fer-lo fora del poder, és la que ens ha fet captius d'un pensament pseudoprogre que encara patim. M'explicaré: aquells, la majoria dels quals, no eren revolucionaris de carrer sinó de barra de bar, són els que han dominat i dominen encara avui el cos ideològic d'allò políticament correcte. Ho sento però ha arribat l'hora de jubilar-vos. No és que moltes de les idees que avui es defensen no siguin absolutament vigents, el que no és vigent és qui les defensa. Ja és hora que aquells que no vàrem créixer amb el recordat cinema francès díficil i profund sinó amb la Guerra de les Galaxies i els primers Mc. Donalds els hi demostrem que això també pot anar acompanyat d'una reflexió de llarg recorregut sobre el món que ens envolta. Per exemple: Estem d'acord amb el model social que hem heretat? És bo pactar sempre per no trencar la suposada cohesió de l'estat? són les telemaratons la resposta social al problemes de la pobresa estructural? és el consumisme la única via del capitalisme? volem seguir tenint aire condicionat sense cap cost social en termes energètics?. Aquests són alguns exemples, però n'hi ha molts. La gent de la meva edat hem de decidir si volem passar a la història com espectadors de la mateixa o apostar per una renovació ideològica en tots els àmbits.
